Deixa un comentari

Aspectes més destacats de la conferència Building A New State 2012

Ibarretxe sobre el referèndum
“no divideix qui pregunta sinó qui no escolta”

1ª Taula rodona: la via del referendum a les democràcies liberals, modera
Mònica Terribas

Stephen Tierney, catedràtic dret constitucional Universitat d’Edinburg

Parla de les questions essencials per realitzar el referendum. El temps,
la regulació (aconsellant sempre que un òrgan independent controli el
procés i edat dels votants (des dels 16 o 18?)

Daniel Turp, polític i catedràtic internacional de la Univ d’Edinburg (aquest
ponent va estar realment brillant)

Explica el marc constitucional del Canadà, molt més evolucionat que l’espanyol,
on la pròpia constitució reconeix el dret d’autodeterminació del Quebec. Així
han pogut celebrar tres referendums essent majoritari el no però en el darrer, el
del 1995 es van quedar a les portes dels si per només 40.000 vots!; un 49,4%
pel si en front el 51,6% del no, amb una participació del 94,5%.

Va animar molt a Catalunya a seguir el procés cap a la independència, a tenir
confiança i va donar consells en cas de referendum:

Disposar d’observadors internacionals que legitimin el procès (al
Québec no n’hi van haver).
Alerta amb els dirty tricks (trampes) que pot arribar a fer el govern
estatal. En el cas del Canada uns dies abans del referendum van
enviar de tots els punts del país gent cap a Montreal en una gran
manifestació anomenada love-in on volien demostrar com estimàven
als quebequesos. També es van empradronar milers de persones al
darrer moment al Québec i curiosament la xifra de nous empadronats
s’acosta bastant amb la diferència de vots pel no.

Les frases de Daniel Turp

Us poden anar dient: no podeu, no podeu, però….SI PODEU!

Per D. Turp l’únic risc és la llibertat , i per això val la pena còrre’l

Juan José Ibarretxe, lehendakari del govern basc (1999-2009), és doctor en
economia i actualment dóna classes i fa recerca en universitats americanes.

Es tracta d’un qüestió de democràcia genuïna i legítima, ja que un poble
existeix abans de dotar-se d’un marc jurídic.

Està d’acord amb el que diu el prof Requejo que les democràcies actuals són
més liberals que democràtiques.

La base de la creació dels nous estats és la democràcia, més enllà de la nació.
Es una falta de democràcia anar inoculant a la gent que diem el que diem res
no canviarà.

Relata breument la seva experiència d’intentar fer el referendum de comú acord
amb l’Estat espanyol, demanant permís al Congrés (respaldat per majoria
absoluta al País Basc) on se li va dir no sense contemplacions; posteriorment
aprova una llei de consultes al País Basc que es declarada insconstitucional.

Les frases de Juan José Ibarretxe

Sóc un col·leccionista de nos però sóc militant del si

Cita a Miquel Martí i Pol …posem-nos dempeus una altra vegada i que se senti
la veu de tots,…que tot està per fer i res és impossible

L’experiència d’Eslovènia, à carrec de Joze Mencinguer, vicepresident
econòmic del 1er govern democràtic d’Eslovènia (1990-91) i Rector de la Univ
de Lubljana (1998-2005), presenta Ana Stanic, jurista.

De l’esperiència eslovena, que s’explica amb tot detall, destacar, de cara al cas
català (salvant les diferències entre ambdós realitats):

La crisi que va provocar la desmembració de Yugoslàvia va ser institucional i
econòmica, no ètnica.

La Constitució de la Rep federal de Yugoslàvia ja reconeixia el dret a
l’autodeterminació incloent la secessió de les diferents repúbliques però a l’hora
de la veritat sinó et volen deixar marxar, el marc constitucional no té cap
importància. Van estar a punt d’entrar en guerra però per sort es va aturar.

Pels polítics la indepèndència era una sortida d’emergència; la gent d’Eslovènia
va anar sempre pel davant i els polítics i les èlits van seguir ja que la final no
tenien altra opció.

En sis mesos van passar d’un 50% de suport al referendum a un 95% quan es
va celebrar a finals de 1990.

Van anar creant estructures d’estat abans de ser independents, de manera que
quan va succeir ja estàven preparats.

Els dos primers anys d’indepèndència el PIB va caure però després han tingut
deu anys de creixement sostingut fins l’arribada de la crisi, que afecta a tota la
UE.

Les frases d’Ana Stanic

La Constitució i les lleis són documents vius…poden canviar-se

L’ambient que he vist a Barcelona aquests dies em recorda l’ambient
d’Eslovènia abans de la indepèndencia

2ª Taula rodona: Catalunya, camí de la independència? modera Quim
Torra, editor

Salvador Cardús, professor de sociologia Universitat Autònoma de Barcelona

Fa una radiografia de la societat catalana en relació a la questió de la
independència:

1/3 estan convençuts des de fa molt de temps
20% s’han incorporat darrerament a favor de la qüestió
50% restant ignoren el debat polític per diferents raons. Molts entren
per la via negativa, tot i així és bó que hi entrin i se’n parli. Cal
distingir els que són susceptibles d’entrar-hi.

Sobre si estem preparats creu que la preparació la farem tot transitant.

Els lideratges han sorgit quan hi ha hagut ambició de país.

Les frases de Salvador Cardús

Creu, citant Schackelton (explorador anglès de ppis de segle XX)
que tindrem dificultats però que tindrem un gran èxit
que ens donara honor i dignitat a tot el món.

La pregunta seria: està Espanya preparada per la independència de
Catalunya? l’evidència empírica és que no

Elisenda Paluzie, degana facultat economia i empresa, Universitat de
Barcelona

Sobre la sostenibilitat fiscal i la viabilitat de les nacions petites ja fa temps que
hi ha linies de recerca. Concretament fa esment a una linia de treball de la
Universitat de Harvard denominada “small is beautiful” que estudia com, amb la
globalització, l’estat gran i heterogeni perd força enfront els estats petits més
propers a la realitat local.

Fa referència a un estudi fet sobre el periode 2002-2010 on es demostra que
els països petites creixen més per estar més oberts a l’exterior i amb
administracions públiques de menor tamany.

La Dra Paluzie assenyala els principals greuges econòmics que pateix
Catalunya en la seva relació amb l’Estat espanyol.

Un dèficit fiscal del 8,5% anual continuat durant 30 anys.
(comparat amb el 2,9% de Califòrnia i el 4% de Flandes).

Ineficient priorització de les infraestructures des d’un punt de
vista econòmic: AVE radial, autovies gratuites per la major part
de l’estat però de pagament a Catalunya, no priorització del
corredor mediterrani.

Parla de l’estudi Hisenda Pública per una Catalunya independent de la
catedràtica d’Hisenda Publica Núria Bosch i la professora Marta Espasa

Aquest estudi per al periode (2006-2010) ha calculat que si Catalunya haguès
estat independent hauria tingut un excedent de 13.000 milions d’euros (compta
que Catalunya recapta tots els impostos i resta les transferències que ara
rebem de l’Estat i els costos addicionals de l’assumpció de les competències
que ara té l’Estat)..

Si donat el cas s’entrés en un procés de negociació amb l’Estat espanyol,
s’hauria de negociar el repartiment dels actius i passius:

Passius: és el deute public, el català és del 22% del PIB, xifra raonable
però hauriem d’assumir part del deute espanyol. Hi hauria diferents
criteris de cara a fixar la quantitat de deute espanyol a assumir per
Catalunya, de més a menys favorable: 1er) deute que ha servit per fer
inversions a Catalunya; 2n) el que ens toca per població i 3er) en funció
del nostre PIB (18,6% actualment).

Actius: reserves or i divises al Banc d’Espanya i FMI, accions del
BCE,…que s’hauria també que negociar
(no parla de les pensions)

També fa referència a l’accés als mercats exteriors. Ara tenim els mercats
financers tancats perquè les agències de rating ens avaluen en funció dels
impostos que recaptem, que només són un 5% del total que paguem. En un
context d’independència ens valorarien pel nostre PIB i capacitat recaptatòria.

Si parlem dels costos potencials dinàmics s’ha estudiat que un boicot comercial
del mercat espanyol de fins al 70% es podria compensar amb el guany fiscal.
Espanya també tindria costos en un escenari de boicot.
Els benefici potencials dependran de les polítiques públiques que adopti el nou
estat.

Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI)
Universitat Pompeu Fabra

Parla de la rendibilitat econòmica de la independència de Catalunya i per tant
cal analitzar costos i beneficis.

Pel que fa als costos, en un escenari de cooperació el cost hauria de ser zero.
Però certament hi haurà el cost de la inversió inicial i hi ha riscos: el bloqueig
polític i institucional.

El boicot als productes catalans per part d’Espanya: segons un estudi realitzat
per Modest Guinjoan i Xavier Quadras suposaria un 4% del PIB com a màxim
per un periode limitat de temps.

Però les exportacions catalanes a Espanya són equivalents a les importacions
que venen d’aquest país, per tant, el boicot podria quedar neutralitzat. Espanya
com a mercat és molt petit (0,6% del PIB mundial), com pot ser aleshores que
en tinguem tanta dependència?. L’anticipació del boicot pot ser un estímul a
l’obertura al món de les empreses catalanes.

Pel que fa als beneficis el primer seria disposar d’ingresos fiscal propis, també
el fet d’assumir competències fins aleshores en mans de l’estat espanyol
generaria ocupació i renda al país.

En un periode de transició (en cas de no accedir immediatament a la UE)
podriem seguir tenint l’euro (cas de Montenegro).

Pel que fa a l’Administració pública seria una oportunitat única per substituir un
aparell sobredimensionat com és l’Admó pública espanyola per un estat petit i
auster, modernitzant l’admó pública.

Tindriem l’oportunitat de fer polítiques d’estímul de economia productiva.

Hem de pensar que no totes les empreses estan contra la independencia (cas
de la fundació FemCAT) i que moltes ja estan fent les seus plans de
contingència per si de cas.
La frase de Jordi Galí

Es viable econòmicament una
Catalunya independent? És obvi que si, si ho
són països com Eslovència, Dinamarca,….

Ferran Requejo, catedràtric de Ciència Política, Universitat Pompeu Fabra
(aquest també va estar brillant)

Les raons per estar on estem:

Elements de la història recent europea, l’evolució de les democràcies
liberals i l’evolució de les democràcies en termes plurinacionals (ara
s’esta reglant una 4ª onada de drets, els de les minories i les nacions
petites).
La Constitució espanyola, és un text raquític i anticuat. Confonen la
realitat amb les lleis i no és el mateix.
Manca de cultura política de respecte del pluralisme cultural,
lingüistic,…per part de l’estat espanyol.

Esmenta les que, al seu parer, són les sis condicions per a l’èxit del procès:

1. Majoria interna clara (parla del 60%), la majoria actual s’ha d’anar
ampliant sobre la base de persuadir (emocions positives), més que
convèncer.
2. Internacionalització del procés. Sota el paraigua espanyol no hi ha
res a fer, hem passat de l’ambigüitat del 78 a l’hostilitat actual. Cal
que els principals actors no s’oposin al procés (no cal que ens
reconeguin d’entrada).
3. Tranversalitat entre els partits (tots a una amb aquest objectiu). El
PSC s’ha de sumar, sinó tots, parcialment. Se’ls necessita, ara per
ara són el 2n partir del país.
4. Congruència d’accions entre partits, societat civil i entitats.
5. Projecte orientat a tots els ciutadans de Catalunya. Tots hi caben,
incorporem el castellà com una riquesa que tenim.
6. Lideratge clar amb un govern de prestigi reconegut a tot el món. Que
el Govern que surti el proper 25 de novembre sigui el millor a nivell
tècnic i polític amb ambició de país. Construir l’estat propi és la tasca
més important que pot tenir un poble.

Les tres coses que cal evitar:

1. Que primin les estratègies de partit a curt termini.
2. Evitar l’escissió entre fonamentalistes i realistes. S’ha de ser prudent.

3. Creuar la qüestió de la independència amb questions dreta-
esquerra. Fer país és transversal per definició. L’eix dreta-esquerra
s’ha de postposar.

Les etapes a cobrir:

En el nou govern després del 25N cal una majoria clara dels parlamentaris que
estan a favor de la independència (dos terços o més).

Tenir un Govern de molta qualitat política i tècnica. Alguns exemples de coses
a fer: crear un departament per la internacionalització del procés, tots els dept.
treballar per la indepèndència en els seus àmbits de competència, externalitzar
alguns temes a imatge de les Royal Comissions angleses èr ex.

Tractar de fer el referèndum primer demanant permis a l’Estat espanyol: diran
que no.

El Parlament aprova una nova llei de consultes que l’estat espanyol declara
inconstitucional

Ens carreguem de raons a nivell internacional (tot i que hi hauran provocacions
de l’estat i internes)

Declaració unilateral (consensuada o no) d’estat propi. Si és consensuada serà
més fàcil però més car i si no ho és serà més complex però amb menys costos
econòmics.

Les frases de Ferran Requejo

Hem de ser optimistes: l’optimisme de la raó i de la voluntat

En tot el procés cal combinar rigor i professionalitat

La Constitució espanyola s’ha “gibaritzat” i
Nosaltres, tal com volem ser, no hi cabem

El nostre projecte és pro-català, no anti-espanyol

I per acabar citant Woody Allen: Hi ha matrimonis que acaben bé i
n’hi ha que duren tota la vida,…nosaltres volem ser dels primers

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: